El temps és or, diuen. Potser si. Nosaltres podriem reformular un altre refrany...
Després de mirar-la, o mirar-nos mutuament una estona, arriba el moment de la veritat. El moment en que has de decidir per on comences a desmuntar, pensar una mica en l'estratègia de tot el projecte, sobretot la manera i l'espai on guardar les peces (mai prou pensat), i entrar en acció.
Sempre és millor comencar per una part fàcil, per a tenir la sensació que la feina avança. I diem fàcil sabent que fàcil és un adjectiu difícil d'utilitzar en la desquartització d'una bici d'aquestes característiques... El temps a la intempèrie no ha passat en va, i l'òxid ha fet estralls.
Dues hores de rellotge que només han donat per desmuntar les rodes, i un parell de cargols que aguantaven el protector de la cadena.
Ens atrevim a dir que l'òxid és temps; i el temps, or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada