diumenge, 1 de novembre del 2015

Amadeus, taronja d'imprimació

Gris. Textura de pell de préssec. Regust de ferro primàri, essència metàl.lica...
Què fem amb tot això que tant ens agrada? Tornem a muntar la bici d'aquest color gris tant real?

La decisió és parcial, i començarem a donar color a la part del quadre i als parafangs. Però abans, una capa d'imprimació taronja. 


diumenge, 24 de maig del 2015

Amadeus - El que el vent s'endugué




















Resistent. Desesperant.

Desumntar la bici es resisteix, i també apareix la frustració de veure que la feinada serà impossible si busquem uns acabats perfectes. Perfectes no ho podran ser, però igualment l'objectiu marcat és aquest.

L'òxid i les capes de pintura ens obliguen a fer un plantejament radical. No valen decapants per treure la pintura, no serveixen. Necessitem la força d'un huracà per que sorra i vent s'emportin tot el que sobra, tot el que ens dificulta assolir l'objectiu.

Dit i fet, cal buscar en unes condicions meteorològiques adverses la solució als problemes. Cal sotmetre la bici a un huracà, i així ho fem.

Hem decidit sorrejar la bici, per poder facilitar el desmuntatge i treure les capes de pintura.
Resultats sorprenents... Només cal veure l'abans i el després...





diumenge, 3 de maig del 2015

Temps i òxid - Amadeus




























El temps és or, diuen. Potser si. Nosaltres podriem reformular un altre refrany...

Després de mirar-la, o mirar-nos mutuament una estona, arriba el moment de la veritat. El moment en que has de decidir per on comences a desmuntar, pensar una mica en l'estratègia de tot el projecte, sobretot la manera i l'espai on guardar les peces (mai prou pensat), i entrar en acció.

Sempre és millor comencar per una part fàcil, per a tenir la sensació que la feina avança. I diem fàcil sabent que fàcil és un adjectiu difícil d'utilitzar en la desquartització d'una bici d'aquestes característiques... El temps a la intempèrie no ha passat en va, i l'òxid ha fet estralls.

Dues hores de rellotge que només han donat per desmuntar les rodes, i un parell de cargols que aguantaven el protector de la cadena.

Ens atrevim a dir que l'òxid és temps; i el temps, or.




divendres, 10 d’abril del 2015

Amadeus, som-hi!




















Fa anys una bici va aparèixer com per casualitat. No sabem quants propietaris havia tingut anteriorment, però en coneixíem l’últim, i va ser el fill d’aquest que ens la va cedir, sabent que tard o d’hora la bicicleta tindria una enèssima oportunitat. 

Així doncs, després de massa temps guardada, i després d’haver passat massa anys a la intempèrie, comencem a desmuntar l’Amadeus.

Òxid i puntura, combinació que fa difícil arribar a veure què hi havia inicialment. Podem afirmar que hi havia 3 capes de pintura, la original que era blava, i dues mes que eren cadascuna d’un verd diferent. I després de polir alguna zona amb molta pintura, veiem que es tracta d’una BH. Una BH matriculada el 1973 a Campdevànol. 

Portarà molta feina, però serà divertit i tot un repte!