Amadeus - El que el vent s'endugué

Resistent. Desesperant.

Desumntar la bici es resisteix, i també apareix la frustració de veure que la feinada serà impossible si busquem uns acabats perfectes. Perfectes no ho podran ser, però igualment l'objectiu marcat és aquest.

L'òxid i les capes de pintura ens obliguen a fer un plantejament radical. No valen decapants per treure la pintura, no serveixen. Necessitem la força d'un huracà per que sorra i vent s'emportin tot el que sobra, tot el que ens dificulta assolir l'objectiu.

Dit i fet, cal buscar en unes condicions meteorològiques adverses la solució als problemes. Cal sotmetre la bici a un huracà, i així ho fem.

Hem decidit sorrejar la bici, per poder facilitar el desmuntatge i treure les capes de pintura.
Resultats sorprenents... Només cal veure l'abans i el després...

Temps i òxid - Amadeus

El temps és or, diuen. Potser si. Nosaltres podriem reformular un altre refrany...

Després de mirar-la, o mirar-nos mutuament una estona, arriba el moment de la veritat. El moment en que has de decidir per on comences a desmuntar, pensar una mica en l'estratègia de tot el projecte, sobretot la manera i l'espai on guardar les peces (mai prou pensat), i entrar en acció.

Sempre és millor comencar per una part fàcil, per a tenir la sensació que la feina avança. I diem fàcil sabent que fàcil és un adjectiu difícil d'utilitzar en la desquartització d'una bici d'aquestes característiques... El temps a la intempèrie no ha passat en va, i l'òxid ha fet estralls.

Dues hores de rellotge que només han donat per desmuntar les rodes, i un parell de cargols que aguantaven el protector de la cadena.

Ens atrevim a dir que l'òxid és temps; i el temps, or.