Orbea - El detall...

Pintar només unes franges era arriscat. Sobretot des de l'amateurisme que ens caracteritza i que a la vegada ens defineix. La cinta de paper va fer el seu efecte, i els diaris i plàstics també. O sigui que el resultat del pintat ha estat gairebé perfecte.
Però observant i reobservant, mirant i remirant, la cosa no acabava d'encaixar. El canvi del granate del quadre al negre de les franges era massa violent... i ho hem suavitzat.
Un detall, un detallet... un as que teníem a la màniga per si la cinta de paper fallava.

Orbea - In progress (2)

Seguim.

L'empaperem, protegint les parts que no es poden pinar. Com si fóssim Mr Bean, intentem ser meticulosos, perquè quan arribi el moment de l'spray, volem disfrutar. Sense haver de vigilar, i confiant plenament en l'embolicat i la cinta de paper.

Pintarem amb spray negre 8 franges repartides per tot el quadre, la majoria per tapar les pelades i l'òxid, però alguna per compensar l'estètica general. L'estètica, la gran preocupació del món...

Orbea - In progress (1)

Desmuntem totes les parts i ens centrem en el quadre.

Solucionarem l'òxid i les pelades d'algunes parts de quadre pintant-lo parcialment.
La idea és fer franges de color negre, i ho combinarem estèticament amb les fundes dels frens, els escaladors del manillar i els pneumatics.

Però primer ho haurem de polir, pintar amb imprimació i confiar que les cintes de paper posades ens seran fidels... Assumirem riscos, però tenim un as a la màniga...

Orbea - L'anàlisi

Ho volem ràpid. Ho analitzem i no ho veiem tant dificil. Sembla que la bici està bé, només alguns detalls estètics i alguns components que s'hauran de canviar.

Algunes de les zones de quadre estan picades i rovellades... Com que la major part de la pintura està bé (potser una mica apagada però en bones condicions), buscarem la manera de solucionar-ho sense haver de pintar tot el quadre i perdre els adhesius.

Els pneumàtics, el seient, la cinta del manillar i els escaladors s'hauran de posar nous. Cables de frens i fundes també.

Som-hi! A desmuntar-la!

L'Orbea

La bici de corredors que sempre he vist a casa...
Tard o d'hora havia d'arribar aquest moment, i ves per on, ara hi ha presses.
Tic-tac, tic-tac... Ha de ser un vist i no vist!

Amadeus (.)

Ja està. Hem trigat, però ja està enllestida.
Després d'una sèrie de problemes amb el fre de darrera, podem donar per finalitzat el projecte de la bicicleta Amadeus.
Hem descobert moltes coses, i hem aconseguit que tot funcionés.
Hem pogut pedalar-la i transportar-nos en el temps. La posició, la forma del manillar, el tacte dels frens, l'equilibri necessàri, el trontolleig dels components... fas quatre pedalades i de seguida t'endinses en imaginacions de temps passats, dels que la van utilitzar com a mitjà de transport fa anys. Les matricules que vam trobar estan datades del 1973 a Campdevànol. D'això ja fa molt temps, i no sabem si encara venia de més lluny.
Resum: un goig, un gust.

 

Amadeus - Sabates noves

Som d'aprofitar. Al màxim... però el màxim també té un límit. De fet, el límit en si mateix és el màxim. I és que hi ha coses que no es poden aprofitar, ni transformar... ni reutilitzar.
Aquest projecte venia de lluny, i algunes de les parts a part de venir de lluny, també havien passat fred i calamitats... i calor i set...
Les cobertes no es podran aprofitar. Els punys tampoc.
Com a punys, n'utilitzarem uns d'una altra bicicleta, i de cobertes... en posarem unes de noves de trinca! Sabates noves per a un bici vella.

Amadeus - Muntem-la!

Peces pintades, peces sorrejades, peces envernissades... i peces sense haver-hi fet absolutament res.
Per on començar?

Començarem per muntar tot el sistema de direcció i de frens. Un sistema tant rígid com graciós: cargols, coixinets, molles, palanques, friccions... Haurem de buscar-hi l'ordre i el concert.

De moment només ha quedat muntat el manillar, les manetes de fre i les varilles que tensen les mordasses i fan que les pastilles freguin la llanda. Més endavant comprovarem si el sistema funciona...

Amadeus - Havia de ser verda

Verd, el color escollit.
Havia de ser una bici verda, el mateix color de la última capa de pintura que portava, el mateix color que va triar l'últim propietari.

Verd clar pel quadre, i verd fosc pels accessoris (protector cadena, parafangs i portaequipatge).