Amadeus, taronja d'imprimació

Gris. Textura de pell de préssec. Regust de ferro primàri, essència metàl.lica...

Què fem amb tot això que tant ens agrada? Tornem a muntar la bici d'aquest color gris tant real?

La decisió és parcial, i començarem a donar color a la part del quadre i als parafangs. Però abans, una capa d'imprimació taronja. 

Amadeus - El que el vent s'endugué

Resistent. Desesperant.

Desumntar la bici es resisteix, i també apareix la frustració de veure que la feinada serà impossible si busquem uns acabats perfectes. Perfectes no ho podran ser, però igualment l'objectiu marcat és aquest.

L'òxid i les capes de pintura ens obliguen a fer un plantejament radical. No valen decapants per treure la pintura, no serveixen. Necessitem la força d'un huracà per que sorra i vent s'emportin tot el que sobra, tot el que ens dificulta assolir l'objectiu.

Dit i fet, cal buscar en unes condicions meteorològiques adverses la solució als problemes. Cal sotmetre la bici a un huracà, i així ho fem.

Hem decidit sorrejar la bici, per poder facilitar el desmuntatge i treure les capes de pintura.
Resultats sorprenents... Només cal veure l'abans i el després...

Temps i òxid - Amadeus

El temps és or, diuen. Potser si. Nosaltres podriem reformular un altre refrany...

Després de mirar-la, o mirar-nos mutuament una estona, arriba el moment de la veritat. El moment en que has de decidir per on comences a desmuntar, pensar una mica en l'estratègia de tot el projecte, sobretot la manera i l'espai on guardar les peces (mai prou pensat), i entrar en acció.

Sempre és millor comencar per una part fàcil, per a tenir la sensació que la feina avança. I diem fàcil sabent que fàcil és un adjectiu difícil d'utilitzar en la desquartització d'una bici d'aquestes característiques... El temps a la intempèrie no ha passat en va, i l'òxid ha fet estralls.

Dues hores de rellotge que només han donat per desmuntar les rodes, i un parell de cargols que aguantaven el protector de la cadena.

Ens atrevim a dir que l'òxid és temps; i el temps, or.

Amadeus, som-hi!

Fa anys una bici va aparèixer com per casualitat. No sabem quants propietaris havia tingut anteriorment, però en coneixíem l’últim, i va ser el fill d’aquest que ens la va cedir, sabent que tard o d’hora la bicicleta tindria una enèssima oportunitat. 

Així doncs, després de massa temps guardada, i després d’haver passat massa anys a la intempèrie, comencem a desmuntar l’Amadeus.

Òxid i puntura, combinació que fa difícil arribar a veure què hi havia inicialment. Podem afirmar que hi havia 3 capes de pintura, la original que era blava, i dues mes que eren cadascuna d’un verd diferent. I després de polir alguna zona amb molta pintura, veiem que es tracta d’una BH. Una BH matriculada el 1973 a Campdevànol. 

Portarà molta feina, però serà divertit i tot un repte!

P'tit Vélo

Ja la tenim!

Pot semblar una altra, però és la mateixa. La mateixa xispa que ens va despertar les ganes de recomençar el blog. Una xispa groga que ha acabat sent una gota blava... minúscula, però genial!
Haurem de fer alguna sortida per posar-la a prova, o per posar-nos a prova nosaltres...

Remuntant la P'tit Vélo

Ha arribat l'hora de la veritat.
Tenim totes les peces a punt però cadascuna haurà d'esperar el seu moment per entrar en acció. Començarem per encaixar les peces del quadre. Després muntarem el pedaliar. Seguidament, l'amortiguador, el plat i les vieles, la cadena.

Haurem de muntar el manillar i la direcció. En aquest cas, també hem hagut de recol·locar les empunyadures, i hi hem afegit un timpre.
Això del timbre és el toc graciós per poder fer el pallasso, acústicament parlant, clar.

Rodes rígides - P'tit Vélo

I les rodes de la P'tit Vélo no ens portaran gaires problemes. Ni de radis, ni de punxades. Són unes rodes rígides de ferro amb una cobertura de goma també bastant rígida. Té uns embellidors de plàstic a mode de llanda, que haurem de repassar amb cola calenta i fer-hi una repintada.

Amb aquestes rodes, crec que ens haurem de limitar a terrenys asfaltats.

Pintant-la - P'tit Vélo

Inicialment la voliem pintar groga, amb una tonalitat diferent de la que tenia. Però després de la primera capa en groc, vam decidir canviar de color i l'hem pintant de color blau cel.

Com que estava totalment desmuntada, pintar les peces amb spray ha estat bastant senzill. El que hem tingut en compte és fer unes primeres passades amb pinzell a les zones on hi havia més oxid, i a les soldadures (posant una mica d'spray dins un pot, per tenir el mateix color). Un cop fet això, hi hem fet un parell de capes amb spray.

Les parts que eren cromades les hem pintat amb pintura gris, no queda com un cromat, però el conjunt queda genial. El manillar, la tija del seient, les rodes, les bieles, tots els embellidors de la direcció, els cargols... tot queda en un gris galbanitzat, que combinarà perfectament amb el negre del seient i les empunyadures, i també amb el blau cel de quadre.

De moment, pinta que serà una gran vélo.

I quan diem tot, és tot - P'tit Vélo

Tot, tot i tot.
Fins i tot, les parts del seient.

Veient les combinacions de colors que acabarà tenint la P'tit Vélo, i per evitar més òxid, hem decidit desmuntar-ho absolutament tot, i deixar-ho tot pintat. Les parts metàl·liques del seient no en són una excepció, i també les hem desmuntat per pintar-la.

La resta de cargols, femelles, volanderes i embellidors, també quedaran renovats.

A peces més oxidades els hi farem un bany antioxidant i exfoliant. Després de netejar-ho tot ben net i llimar-ho amb paper de vidre per fer saltar l'òxid, ho deixarem tot ben untat amb 6en1.

Desmuntant-ho tot, tot i tot - P'tit Vélo

Primer un cargol, després un altre. Ja tenim les rodes desmuntades. Traiem la cadena. Òxid. Desmuntem el manillar, i traiem les empunyadures (resseques). Traiem un passador, un altre i llestos: l'amortiguador surt sense problemes, però bastant oxidat.

Tenim el quadre totalment desmuntat... Traiem els pedals, les bieles i... dubte: desmuntem el pedalier? Si si, ho desmuntem tot, tot i tot. Desmuntar el pedalier sempre comporta alguns dubtes... en aquest cas la dificultat rau en una de les dues bandes, on no es pot utilitzar una clau d'ús habitual (almenys per nosaltres): ho haurem de fer amb un tornavís i un martell, copet a copet... Per tornar-ho a muntar provarem d'aconseguir una clau 'especial', o fer un accessori per a aquest ús.

Ja tenim la P'tit Vélo completament desmuntada!

Proper pas: netejar, polir, pintar. Quadre i accessoris. Tot, tot i tot.

Repàs - P'tit Vélo

Sí, és un petit projecte. I sí, ja vam dir que era aparentment fàcil. Tot i això, aquest petit projecte comportarà desmuntar tota la bici... I amb quines ganes! No deixarem ni un cargol al seu lloc!

Fent un repàs a la bicicleta, ens adonem que hi ha moltes zones del 'quadre' que estan oxidades. I diem 'quadre' entre cometes, perquè de quadre té ben poca cosa. 

Una de les dues rodes (que són rígides, amb pneumàtic però sense aire) té l’embellidor de plàstic trencat.

La part de la molla que fa d’amortiguador de pes, està bastant oxidada. El manillar, i el conjunt d’elements de la direcció també estan oxidats, i en aquest cas, el cromat està fet malbé. 

El pedalier sembla que està en bon estat, però també el desmuntarem. I la cadena està un pèl oxidada.
Inicialment la bici deuria portar frens, però ara ja no hi són. Aprofitarem per eliminar els elements de subjecció dels cables de frens que estan soldats al ‘quadre’.

I fins aquí el repàs inicial... poden sortir imprevistos en qualsevol moment, però almenys tenim una llista de tasques per començar!

P'tit Vélo

Vam parlar d'una petita xispa groga que va provocar la il·lusió per tornar-hi. I aquí la teniu, la bici més petita que hem vist mai...

Aquesta petita bici és l'excusa per a tornar a engegar el blog, per començar amb un petit projecte, que ens remotivi, que ens il·lusioni...

L'hem batejat amb el nom de P'tit Vélo, un nom clarament afrancesat... La justificació? Doncs la bici en questió és una bici utilitzada en el món del circ, i si pensem en circ, inevitablement pensem en França, on la cultura del circ és més molt més activa i reconeguda que a casa nostra.

I si hi tornem?

Totes les vegades que ens hem fet aquesta pregunta hem pensat la mateixa resposta. Clar que si, hi hem de tornar. Però haver-nos fet moltes vegades aquesta pregunta no és prou motiu com per a què la resposta es fes realitat.

Ha hagut de passar-nos per davant una petita cosa, una petita xispa que provoqués una il·lusió immensament curiosa. I ha passat, sent groga i miniatura.

Així doncs, hi tornem.

Porta pintada

Porta pintada.
La porta del TallerVell, des d'on feiem les fotos dels projectes que anàvem finalitzant, ha canviat. S'ha pintat intentant mantenir el color històric de la casa, i es pot dir que s'ha aconseguit. Malgrat tot, la porta ha perdut certa personalitat i cert encant... El desgast la feia atractiva, i amb la imatge es refermava el nom de TallerVell.
S'havia de pintar pel bé de la fusta, per la seva durabilitat... ja buscarem la manera de donar-li personalitat pròpia, sense necessitat d'esperar 40 anys més.

Wheel Sound System (II)

Simpelment és una prova...
Sona com sona, però sona.

Wheel Sound System (I)

Mesos després, comencem a fer proves amb el resultat del projecte Wheel Sound System. Busquem un lloc on col·locar-la, i creem obstacles pels radis que provoquin soroll. Soroll amb ritme, intentant buscar unes col·lisions simpàtiques...

MiniClip tàndem

MiniClip d'una sortida amb el tàndem acabat.
Pes lleuger, resultat satisfactori.

Itinerari: Ruta del Ferro.
Superfície: 98% asfalt.
Distància total: 17 quilòmetres.

Petites observacions:
-El plat tensor, com està previst, s'ha de canviar per un que tingui més dents (aquest acaba caient).

Música del clip: Benjamin Biolay, Dans la Merco Benz.

Imantem-los!

Què fem amb un pinyó vell? (en aquest cas de fixie, jeje)

---ens ofereix excusa per pensar-hi quan obrim la nevera... abans de sortir al carrer i... pedalar!---

(pensa en fixie)

Desquarterant la Txoper

Comencem amb la Txoper.
La comencem a desmuntar completament.

Tot el projecte serà una mica improvisat, ja que no tenim clara la forma final.
Aconseguim el quadre net, sense res, i intentem visualitzar la forma que volem aconseguir, tenint en compte les inclinacions de la forquilla i del manillar. Els trets principals seran una forquilla bastant allargada, i un manillar també allargat, però no hi ha res de concret.

De moment, en tenim les peces separades. Haurem de tallar i soldar per anar-ho definint...

Amadeus (1)

Tenim entre mans un projecte de restauració.
Es tracta d'una bicicleta de passeig, originaria de Camprodon, i que havia estat propietat d'un home amb ideals.
Intentarem deixar-la en perfecte estat. La tracció, els frens, el seient, els pedals, el llum, els parafangs... un munt de reptes, i un munt de ganes de fer que funcioni.
Aviat començarem!

Tàndem (acabat?)

Mesos després, molts mesos, potser masses i tot, el Tàndem ja és una realitat funcional.

Les rodes, les cadenes, els manillars, els seients, el fre de davant, el portaequipatges, les empunaydures... tot està al seu lloc.

El Tàndem està llest per a la prova definitiva: dos pilots de més de 65kg cadascun faran el test definitiu de funcionament, un passeig que acaba sent tot un èxit (sorprenent i molt divertit!).

La conducció és estable, només depèn de la bona coordinació del pilot i el copilot. El pedalar és fi, la direcció correcte, no hi ha sorolls que molestin, el fre de davant és suficient per parar el vehicle.

El primer passeig ha estat d'un quilòmetre i mig, aproximadament, amb zones d'asfalt, de paviment i grava. També s'ha passat per bots i graons (sempre molt delicadament).

El projecte del Tàndem es pot donar per acabat, però no descartem fer-hi modificacions... potser un fre de darrera, potser llums que funcionin, potser un plat tensor més gran, potser canviar els pedals... tot per millorar-lo.

Wheel Sound System... verda

Finalment, l'escultura serà verda.
La llanda, entre cromada i oxidada, però gira bé.

Tàndem - tensor cadena

Hem solucionat el tema de la tensió de la cadena amb un plat fantasma.

La cadena entre els dos plats ens quedava una mica destensada, però no suficientment destensada per poder-la escurçar. Haviem pensat en posar un tensor soldat al quadre... però va sorgir una idea millor, i molt més fàcil!!

Hem col·locat un plat lliure al mig del sistema de transmissió, així la cadena té més recorregut i queda més tensada, i el plat gira sense intervenir en cap eix... com si es tractés d'un fenòmen extrany.

Encara ho hem de provar en funcionament...
(tb hauriem de buscar un plat una mica més gran, però de moment tenim aquest)

Wheel Sound System

La idea és crear una escultura dinàmica, a partir d'una llanda i una forquilla de bici. L'objectiu és que faci so. La utopia seria que sonés una melodia.

La foquilla invertida és el suport de l'instrument. La llanda acutarà com una caixa de música, que al girar produirà sons com a conseqüència dels obstacles que es trobaran els raids.

De moment tenim la base... la part instrumental encara s'ha de definir.

Tàndem (4)

El projecte Tàndem va avançant, tot i que a poc a poc

El quadre, el sistema de trasmissió (plat-plat-pinyó) i el manillar davanter ja són un fet. Les rodes són provisionals per veure com encaixava tot plegat.

La cadena que enllaça la bici de davant amb la de darrera queda una mica destensada. De moment no hi farem res, ho provarem aixi. Si hi tinguéssim problemes, hi posariem un tensor.

Queda posar-hi els seients (en procés de rehabilitació), els parafangs, el portaequipatges, el llum, els frens i el manillar de darrera.

Candidata Txoper

Aquesta és la relíquia que tenim reservada pel projecte Txoper. Una BH Bicicross amb el quadre plegable.

La bici està molt descuidada, pero no té cap problema greu... serà questió de desmontar-la tota i canviar l'estructura del quadre. Llavors ja hi anirem col.locant els components.

Txoper

Projecte TXOPER.

Un altre projecte en ment: costumitzar una bicicleta de cross (BH?) i convertir-la en una espècie de moto Chopper amb pedals.

Hi ha diferents possiblititats, però segur que haurem d'allargar la forquilla davantera, inclinar el quadre, i també fer canvis al manillar... però tot s'anira definint sobre la marxa.

De moment tenim una candidata i un dibuix en boli.

Seients - Tàndem

Corcats, picats i ressecs. Així estàven els tres seients que teníem...
Amb un tipus d'oli que s'utilitza per selles de cavalls intentarem recuperar-los, aprofitant que les costures i les parts metàl.liques no estan molt deteriorades.
Els anirem pintant amb aquest oli durant uns dies, a veure si el resultat ens satisfà.

Soldadura (2) - Tàndem

Soldador d'electròdes, de poca potència. Fred. Electròdes de diferents tipus. Instal.lació elèctrica limitada. Desconeixença de trucs de soldador professional. Dificultat de subjecció de les peces a soldar. Exigència de les peces a soldar (els quadres han de quedar perfectament alineats). Temps limitat, amb pauses setmanals.

Però, malgrat tot, els dos quadres s'uneixen (txapusserament, clar). Vam haver de muntar els pedaliers i els plats per poder-hi muntar les cadenes per tal de donar estabilitat a l'estructura, i poder fer els càlculs necessaris de distàncies entre eixos (estem parlant, evidentment, de càlculs experimentals, fets sense paper ni calculadora).



Cal polir els resultats. Desmontem els pedaliers, els plats, les bieles, cadenes... i també traiem les capes de pintura amb dissolvent, deixant l'estructura pelada.

Caldrà fer-hi uns retocs amb un soldador de fil continu per assegurar la seva resistència. Tot i això, surten veus critiques i poc optimistes sobre la robustesa de l'invent. Alguns experts s'atreveixen a fer pronòstics sobre el punt de ruptura...

Nosaltres hi confiem, no tenim una altra opció.

Soldadura (1) - Tàndem

Després de desmontar les bicis, i fer alguns talls als quadres, ve la part més complicada (almenys per nosaltres, i almenys fins a aquest moment del procés): la soldadura.

Soldarem els dos quadres de manera que quedin units per la part de la tija del seient, i per la part de la direcció, tal i com vam mostrar en els primers esquemes. Hi haurà un punt principal d''unió entre els dos quadres que tindrà una bona base, en forma de plataforma vertical. Aquesta plataforma ens servirà per augmentar la distancia entre el seient de la bici davantera i el manillar de la bici del darrera.



A part del punt principal d'unió, la forquilla posterior de la bici davantera anirà unida també al segon quadre, amb un punt de soldadura per banda.

La teoria és simple... a la pràctica (i sense tenir-ne pràctica) la cosa es complica.

Tàndem (3)

Desmontar les bicis porta els seus problemes, no totes les peces es volen separar fàcilment del conjunt de la bici... es nota que hi ha amor, i òxid!

Els plats són una part important del tàndem. En necessitem tres, un pel primer eix, i dos pel segon eix de pedaleig. Hi haurà dues cadenes, una que enllaçarà dos plats, i l'altra que enllaçarà plat i pinyó.





Utilitzarem els dos plats de les dues BH i el plat de la Torrot. Les cadenes les posarem dins un pot amb gas-oil, per veure si tornen a semblar cadenes...

Proper pas: soldar els quadres!!

Tàndem (2)

Vam aconseguir tres bicis, de les clàssiques. Dues BH i una Torrot. Incomprensiblement vam escollir una BH i la Torrot per fer el tàndem. Més endavant ens penediriem de l'elecció... serà un altre repte afegit.

Les bicicletes no estan en gaire bones condicions; molt oxidades i els elements bastant deteriorats. Ho desmuntem tot i presentem els quadres...